AUGMENTA EL CONSENS SOBRE LA NECESSITAT DE PLANIFICAR I ORDENAR LES ENERGIES RENOVABLES AL TERRITOR

AUGMENTA EL CONSENS SOBRE LA NECESSITAT DE PLANIFICAR I ORDENAR LES ENERGIES RENOVABLES AL TERRITORI I LA CRÍTICA A L’ALLAU DESCONTROLAT DE PROJECTES DE MACROCENTRALS INDUSTRIALS EÒLIQUES I FOTOVOLTÀIQUES 

El passat 26 de novembre més de 150 persones es van inscriure a la jornada informativa online “Allau de centrals eòliques i fotovoltaiques a la Segarra, un impacte irreversible! Impulsem una transició energètica al servei dels ciutadans”, organitzada per un conjunt d’entitats segarrenques que treballen en la defensa del territori: Entitats impulsores: Espai Llobregós, Fòrum l’Espitllera, Grup per a la Defensa del Medi Natural de la Segarra (GDMNS-EdC), Plataforma d’afectades per la Concentració d’Aerogeneradors (PACA), Plataforma per la Defensa del Paisatge d’Alta-riba i la Segarra (DPAS), StopMolins (Plataforma per a Plataforma per a una transició energètica responsable), Sobirania Energètica Baixa Segarra (SEBS).

L’obertura de la sessió informativa va estar a càrrec de Francesc Lluch (President del Consell Comarcal de la Segarra i alcalde de Sant Guim de Freixenet) que va expressar la preocupació per les conseqüències que pot tenir sobre la comarca la falta de planificació i regulació dels projectes d’instal·lacions de renovables.

Segons el primer ponent, Eduard Furró del col·lectiu d’enginyers CMES,  l’objectiu d’aconseguir que l’any 2030 el 40% de l’energia consumida provingui de fonts renovables s’aconseguirà més ràpidament amb una Transició Energètica ben planificada i ordenada,  recolzada per un consens real amb el territori, que tingui en compte aspectes energètics (necessitats, quotes, distribució, emmagatzematge), empresarials (participació en projectes, xarxa d’empreses de serveis, generació de llocs de treball, turisme rural), fiscals (repercussió fiscal especial), de valorització del paisatge i d’ús del territori (sòls agrícoles, sobirania alimentària i valor paisatgístic).

En un to semblant, Montse Oranias, Regidora de Patrimoni de l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, va comentar que la informació que reben els ajuntaments des de la Ponència d’Energies Renovables, encarregada de fer una valoració incial de tots els projectes presentats, no és gens clara. Va posar de relleu que l’allau de projectes presentats, literalment “volen envoltar Santa Coloma de molins de 200m d’alçada”.

Eva Amposta, alcaldessa de Pinell de Brai (Terra Alta) va recalcar que la destrucció del paisatge i la manca de planificació municipal, comarcal i de país porta a hipotecar les opcions de desenvolupament futur del territori, com l’enoturisme a la Terra Alta. Va explicar que el gran nombre d’qerogeneradors instal·lats en alguns municipis de la seva comarca no ha contribuït en absolut a solucionar els problemes de la població: l’envelliment progressiu, la manca d’oportunitats de treball per als joves o la falta de serveis bàsics als poble rurals. Va instar als municipis de la Segarra a no repetir els errors que van cometre fa una o dues dècades els ajuntaments de la Terra Alta i a ser conscients que l’allau d’aerogeneradors no aportarà beneficis al territori, sols problemes.

Sergi Saladié de la URV va comentar que el Decret llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables podria ser revocat, ja que no s’adequa a alguns dels punts definits per la Llei 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic a Catalunya. El Decret 16/2019 permet la tramitació ràpida i el desenvolupament de projectes de macrocentrals industrials d’energies renovables sense establir cap tipus de consens amb el territori, mentre resten pendents de desenvolupar des de la Generalitat de Catalunya els plans territorials parcials sobre energies renovables i la futura Llei de Transició Energètica a Catalunya continua paralitzada per disputes partidistes.

Seguidament, Sergi Saladié va comparar la implantació de renovables a Catalunya amb les estratègies aplicades a Baviera (Alemanya), a Samso (Dinamarca) i a França, on els municipis i les entitats del territori plantegen els seus propis models energètics i d’implantació, on es limita l’oligopoli de les empreses energètiques i de capital risc per espoliar el paisatge, i on, en definitiva estan conduint una transició energètica molt més participativa i orientada al servei de la ciutadania.

Sergi Saladié i Montserrat Coberó van desmuntar els mites sobre els suposats beneficis de la implantació descontrolada de macrocentrals industrials de producció d’energies renovables. Es va fer evident que no generen llocs de treball, que sols deixen un 3% dels beneficis generats versus el 20% que deixen en d’altres zones d’Europa, que limiten les opcions de desenvolupament econòmic futur del territori, que devaluen el paisatge (principal actiu de la Segarra), que redueixen la qualitat de vida de la població situada a les proximitats. També es van posar sobre la taula les afectacions a la salut que provoca la proximitat dels aerogeneradors: soroll constant, infrasons, efecte discoteca, alteració del cel nocturn, etc.

Van posar de relleu que els nous projectes d’aerogeneradors no respecten la qualitat de vida ni la salut dels segarrencs perquè un 64% estan situats a menys de 1000m d’un punt de població.

 

 

Gràfic i anàlisi estadística de la proximitat a punts habitats dels aerogeneradors previstos en els projectes en tramitació fins a 1 de novembre 2020. Autor: Francesc Rubió

Abans de donar pas al debat final, es va presentar el MANIFEST PER UNA TRANSICIÓ ENERGÈTICA EN MANS DE LA CIUTADANIA, des de l’altiplà de la Segarra davant de l’allau de projectes de centrals de producció industrial d’energia, elaborat consensuadament pel grup d’entitats segarrenques que treballen en la defensa del territori.

 

El Manifest es pot descarregar des de www.stopmolins.cat i es convida a adherir-s’hi a tots els ciutadans que vulguin defensar les oportunitats de futur de la Segarra, tot avançant cap a una transició energètica ben planificada i al servei de la ciutadania.

 

A través del Manifest s’insta als Ajuntaments i al Consell Comarcal de la Segarra i de la resta dels territoris inclosos en la Segarra històrica, a elaborar, de forma coordinada, una planificació de la Transició Energètica que sigui participativa, distribuïda i solidaria, per tal d’assolir l’objectiu fixat per la Unió Europea per a l’any 2030: aconseguir que el 40% de l’energia elèctrica provingui de fonts renovables. Se’ls demana que treballin per a impulsar les instal·lacions d’autoconsum a les llars i a les indústries, estimular la creació de comunitats energètiques locals, prioritzar la instal·lació de els estructures de producció de renovables en zones antropitzades o (teulades, polígons industrials, …), etc. Tot un conjunt de bones pràctiques que conduirien la comarca de la Segarra a contribuir a una transició energètica més eficient i responsable respectant els drets de la ciutadania.