Caminada / “Matinals del Trill 2016″
Clariana – Castell de Clariana – La Socarrada – Clariana
El Trill Associació Cultural del Terme d’Argençola organitza una sèrie de caminades sota el nom de “Matinals del Trill″.
Dia: diumenge 31 de gener de 2016
Sortida: Clariana
Hora: 9 h del matí
Ruta: Clariana, Riera de Clariana, Cal Manel, drecera de Cal Manel, bosc de Viadera, serra del Pujol Vell, Guixera de la Creu, Castell de Clariana, Coll de Fenals, Tossal de Clariana, Serra de la Nou, Obac de la Socarrada, Rasa de la Socarrada, Riera de Clariana.
Distància total: 10,30 quilòmetres
Tipus de ruta: circular
Dificultat: fàcil
Castell de Clariana
La primera referència d’aquest castell data de l’any 989, quan el levita Eldemarel llegà al seu germà Sesmon d’Oló, amb l’obligació que donés 300 sous a la catedral de Vic. L’any 1002, el papa Silvestre II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L’any 1015 n’era castlà d’aquest castell i del de Mediona, el levita Guillem. L’any 1084, Maiamburgs i Belessem juraren fidelitat a Berenguer, abat de Sant Cugat, pel castello Cleriana. L’any 1098, el papa Urbà II confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. L’any 1193, quan finà Berenguer de Clariana, llegà aquest castell al seu fill homònim. L’any 1206, Berengarius de Villafrancha jurà fidelitat per aquest castell a l’abat del monestir de Sant Cugat. L’any 1234, el rei Jaume I el Conqueridor confirmà aquest castell com una possessió del cenobi de Sant Cugat. A començaments del segle XVII pertanyia a J. Moxona.
Poc queda dels que havia estat el Castell de Clariana. S’observa una torre circular, feta amb carreus irregulars, ben escairats i disposats en filades horitzontals ben alineades. D’aquesta torre la part més conservada és l’orientada a l’est, la resta ha caigut en part. En l’entorn de la torre, s’observen estructures quasi en ruïnes en forma de murs.
Observacions: Situat en un indret boscos, l’abandó de l’entorn més immediat ha provocat l’ocupació de l’indret per vegetació i arbrat, que acceleren la destrucció de les estructures. L’enderroc de la majoria d’estructures, sumat a l’estat de l’indret, dificulta la identificació de les estructures.